Consulta pública previa sobre proyecto de real decreto de modificación de normativa sobre creación, reconocimiento y autorización de universidades y centros universitarios

El sistema universitari espanyol ha experimentat en els últims anys una profunda transformació aconseguint estàndards de qualitat equiparables als dels principals països europeus, amb canvis importants que ha guiat la seua modernització consolidant el seu valor com a instrument clau del progrés de la societat espanyola, però també s'ha constatat l'evident proliferació accelerada de nous projectes universitaris promoguts, a vegades, per entitats amb escassa trajectòria acadèmica tant docent com investigadora i, en alguns casos, autoritzats malgrat comptar amb valoracions tècniques desfavorables efectuades pel personal de l'Administració Pública. 

En el curs 2026-2027 les universitats privades concentren ja el 29% de l'estudiantat matriculat en estudis universitaris oficials, i una proporció encara major de places. A este procés s'està sumant la ràpida expansió dels models docents virtuals o en línia, la implantació de la qual ha aconseguit una dimensió sense precedents: en el curs 2026-2027, el 27% de l'estudiantat universitari espanyol cursa ensenyaments en modalitat virtual, una proporció que duplica la registrada en països del nostre entorn com Gran Bretanya i multiplica per nombroses vegades l'aconseguida a Alemanya, França o Itàlia. 

D'igual manera, s'ha corroborat una insuficient activitat investigadora, que és al costat de la docència una activitat fonamental de la universitat en el món desenvolupat, en una part significativa de les universitats de recent creació, circumstància especialment preocupant si es té en compte que les universitats generen al voltant del 70% de la producció científica espanyola i que, entre 2021 i el 2025, les universitats públiques van concentrar el 95% dels fons competitius de recerca captats pel sistema universitari.

Esta evolució ha suscitat una creixent preocupació sobre la qualitat i la cohesió del sistema universitari espanyol en el seu conjunt, i de la continuïtat del seu paper articulat en l'actual període democràtic com a potent mecanisme d'igualtat d'oportunitats, i generador de desenvolupament econòmic i territorial a Espanya. En este sentit, hem de tindre present que en els últims vint-i-cinc anys s'han reconegut 33 noves universitats privades i cap universitat pública, fins a situar-se el sistema en 50 universitats públiques i 49 privades, amb diversos nous projectes actualment en tramitació -deu més, tots ells privats, en estos moments concretats amb les seues respectives memòries-. 

De mantindre's esta tendència sense una actualització del marc regulador, existeix el risc que es consoliden models universitaris que no responguen de manera suficient als estàndards de qualitat docent i investigadora que històricament han caracteritzat a la universitat espanyola, i que l'equiparen a l'Europa més desenvolupada. Això podria afectar no sols de les institucions de nova creació, sinó també al prestigi, la credibilitat i la competitivitat internacional del sistema universitari en el seu conjunt (incloent tant a les universitats públiques com sobre les universitats privades ja consolidades i de llarga i fructífera trajectòria acadèmica), així com a la confiança d'estudiants, famílies i ocupadors en els títols universitaris espanyols.

Tenint en compte els problemes descrits, resulta necessari revisar la regulació vigent en matèria de creació, reconeixement i autorització d'universitats i centres universitaris, continguda en el Reial decret 640/2021, de 27 de juliol, amb la finalitat de reforçar les garanties exigibles als nous projectes universitaris i assegurar uns estàndards homogenis de qualitat en tot el sistema universitari. L'experiència acumulada des de l'entrada en vigor d'aquesta norma ha posat de manifest la conveniència d'actualitzar determinats requisits i procediments per a adequar-los a la realitat actual del sistema universitari i a les transformacions que este ha experimentat en els últims anys.

La necessitat de la intervenció normativa és urgent. El sistema universitari espanyol es troba immers en un procés de ràpida expansió i transformació, caracteritzat pel notable increment d'iniciatives de creació d'universitats, el creixement sostingut de l'ensenyament virtual i la creixent rellevància de garantir una activitat investigadora suficient com a element definitori de la institució universitària. Esta evolució està produint-se a un ritme superior al de la capacitat de resposta del marc regulador vigent, els instruments del qual han evidenciat limitacions per a assegurar de manera efectiva uns estàndards homogenis de qualitat en tot el territori.

L'aprovació d'esta reforma no admet demora. De mantindre's el règim actual, podrien continuar reconeixent-se i autoritzant-se projectes universitaris que no acrediten prou els requisits acadèmics, docents, investigadors i de sostenibilitat institucional que han de caracteritzar a una universitat. Això afavoriria la consolidació de dinàmiques que, una vegada assentades, resultarien extraordinàriament difícils de corregir, amb el consegüent risc per a la qualitat dels ensenyaments universitaris, el desenvolupament de l'activitat investigadora, la confiança d'estudiants i ocupadors i el prestigi nacional i internacional del sistema universitari espanyol. Per contra, una actuació normativa immediata permetrà anticipar-se a eixos riscos, reforçar la credibilitat del sistema i garantir que el seu creixement futur es produïsca sobre bases sòlides de qualitat acadèmica, investigadora i institucional.

Entre les alternatives no reguladores, s'ha considerat el manteniment del marc normatiu vigent complementat amb recomanacions, guies de bones pràctiques o mecanismes de coordinació entre administracions i òrgans d'avaluació. No obstant això, estes mesures manquen de la força jurídica necessària per a garantir de manera uniforme el compliment d'uns estàndards mínims de qualitat per part dels nous projectes universitaris i no permeten corregir les insuficiències detectades en la regulació actual.

També s'ha valorat la possibilitat de mantindre sense canvis el règim establit en el Reial decret 640/2021, de 27 de juliol. No obstant això, esta opció no permetria donar resposta a les transformacions experimentades pel sistema universitari en els últims anys descrites anteriorment.

En conseqüència, l'alternativa més adequada consisteix en l'aprovació d'una modificació de la normativa vigent que actualitze els requisits i procediments aplicables a la creació, reconeixement i autorització d'universitats i centres universitaris, reforçant les garanties de qualitat, assegurant una aplicació homogènia en tot el territori nacional i permetent afrontar de manera efectiva els reptes que planteja l'actual evolució del sistema universitari espanyol.

El període de participació pública queda obert des del dia 15 d'octubre fins al 30 d'octubre de 2026.

Les contribucions podran fer-se a través del següent Formulari (forms.cloud.microsoft).