El personal investigador forma part del personal de recerca del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació (SECTI), que comprén el personal investigador, el personal tècnic i el personal de gestió, administració i serveis relacionats amb la recerca, el desenvolupament, la transferència de coneixement i la innovació.
L'Estatut Bàsic de l'Empleat públic permet dictar normes singulars per al personal de recerca, per a adequar aquest estatut a les peculiaritats d'este personal. Per això, la Llei 14/2011, d'1 de juny, de Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI) inclou un títol II específic regulador als recursos humans dedicats a la recerca, complementat amb les disposicions addicionals primera i relacionades.
Segons la LCTI, el personal investigador és el que, estant en possessió de la titulació exigida en cada cas, duu a terme una activitat investigadora, entesa com el treball creatiu realitzat de manera sistemàtica per a incrementar el volum de coneixements, l'ús d'eixos coneixements per a crear noves aplicacions, i la seua transferència i la seua divulgació.
El Marc Europeu de la Carrera Investigadora (2011) descriu quatre perfils de personal investigador, independents de qualsevol sector en particular:
- R1 (Investigador/a en fase inicial)
- R2 (Investigador/a reconeguda)
- R3 (Investigador/a consolidat/a)
- R4 (Investigador/a principal).
El personal investigador al servei de les Universitats públiques, dels Organismes Públics de Recerca i dels Organismes de Recerca d'altres Administracions Públiques pot estar vinculat amb l'organisme de destinació com:
- Personal laboral, que pot ser fix, o ben contractat a través de les figures laborals recollides en la LCTI (contractes indefinits, predoctoral, d'accés de personal investigador doctor, i d'investigador/a distingit/a), o d'altres figures laborals de l'Estatut dels Treballadors, i en el cas del personal docent i investigador de les Universitats a través dels contractes laborals de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari.
- Personal funcionari, de les escales de Personal Científic Titular, Personal Investigador Científic i Professorat de Recerca dels Organismes Públics de Recerca, dels cossos docents universitaris (Catedràtiques i Catedràtics d'Universitat i Professores i Professors Titulars d'Universitat), o dels cossos i escales creats per les Comunitats Autònomes, entre altres.
Les entitats privades i la resta de les entitats públiques també poden utilitzar les figures contractuals laborals de la LCTI sempre que complisquen els requisits establits en la disposició addicional primera de la LCTI.
L'oferta d'ocupació pública aprovada anualment conté les places de personal investigador funcionari i personal investigador laboral fix de les Administracions Públiques.
Els criteris de selecció del personal investigador es basen en els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, així com de publicitat de les convocatòries i de les seues bases, Transparència, imparcialitat, professionalitat, independència i discrecionalitat tècnica dels òrgans de selecció, adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar, i agilitat en els processos de selecció, sense perjudici de l'objectivitat.
La Llei 17/2022, de 5 de setembre, que va modificar la LCTI, ha creat un nou itinerari científic en el sector públic encaminat a l'estabilitat:
- Redefineix el contracte d'accés al Sistema i el substituïx per un nou contracte d'accés de personal investigador doctor.
- Crea un nuevo contrato indefinido para líneas de investigación o de servicios científico-técnicos.
- Prevé la incorporación de personal estatutario investigador al Sistema Nacional de Salud.
- Establix mesures per a l'atracció del talent estranger i retorn del personal espanyol.
- Redefineix el contracte d'investigador/a distingit/a per a atraure personal científic i tècnic de prestigi.
- En materia de igualdad propone un abordaje dual, por un lado, con la adopción de medidas concretas para lograr la igualdad efectiva entre mujeres y hombres en la I+D+I, y por otro lado con la configuración de la perspectiva de género como eje transversal de los instrumentos de planificación de los agentes públicos.
