El Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures de Recerca (ESFRI) va ser establit en 2002 pel Consell Europeu amb el propòsit de desenvolupar un enfocament comú de les polítiques europees en matèria d'infraestructures de recerca, que són considerades un element fonamental en la construcció de l'Espai Europeu de Recerca. Des de llavors, ESFRI s'ha convertit en un instrument estratègic en la definició de polítiques i a facilitar iniciatives multilaterals que conduïsquen a un millor desenvolupament i ús d'estes infraestructures de recerca a nivell europeu i internacional.
El seu treball ha reforçat el lideratge mundial d'Europa en este camp mitjançant la mobilització d'inversions comunes a nivell regional, nacional i europeu.
Europa té ara a la seua disposició un ric panorama d'infraestructures de recerca que cobrixen tots els dominis científics, amb més de 50 instal·lacions paneuropees que mobilitzen prop de 20 mil milions d'euros d'inversions comunes.
El principal instrumento de ESFRI es su Hoja de Ruta, cuya metodología es ampliamente utilizada. Desde su primera Hoja de Ruta en 2006, se han publicado nuevas ediciones en 2008, 2010, 2016 y 2018. En la actualidad se trabaja en la producción de la Hoja de ruta 2021.
Dels 37 landmarks, infraestructures implementades i operacionals o en últimes fases de construcció, Espanya participa en 21, que agrupades per domini científic són:
- Digitales (1): PRACE.
- Salut i alimentació (7): EATRIS-ERIC, ECRIN-ERIC, ELIXIR, EMBRC-ERIC, EU-OPENSCREEN-ERIC, EuroBioimaging-ERIC e INSTRUCT-ERIC.
- Medi ambient (4): LifeWatch-ERIC, EMSO-ERIC, Euro-Argo-ERIC e ICOS-ERIC.
-
Física i enginyeria (8): CTA, ELT (ESO), ESRF-EBS, European Spallation Source-ERIC, HL-LHC, ILL i SKA.
-
Ciències socials (1): ESS-ERIC.