La Xarxa Espanyola de Supercomputación i Dades (CAP DE BESTIAR) va ser creada en 2006 pel llavors Ministeri d'Educació i Ciència com una resposta a la necessitat de la comunitat científica espanyola de major capacitat de computació i accés als recursos de càlcul intensiu, tenint en compte els recursos de supercomputación com un actiu decisiu per al desenvolupament científic i tecnològic del país. A partir de 2020, complementa els serveis de supercomputación amb els d'emmagatzematge massiu de dades.
Característiques principals
El CAP DE BESTIAR és una infraestructura de supercomputadors situats en diferents localitzacions, cadascun dels quals contribueix a la potència total de processament disponible per als usuaris dels diferents grups de R+D.
Els 14 supercomputadors que conformen la xarxa nacional són:
- Node de computació i dades BSC-CNS
- Node de computació Universitat de Cantàbria (UC)
- Node de computació i dades de l'Institut Astrofísic de Canàries (IAC)
- Node de computació i dades de la Universitat de València (UV)
- Node de computació i dades de la Universitat de Màlaga (UMA)
- Node de computació i dades de la Universitat de Saragossa (UNIZAR)
- Nodo de computación y datos del Centro de Supercomputación de Castilla y León (SCAYLE).
- Node de computació de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM)
- Node de computació i dades de Cénits
- Node de computació i dades CESGA
- Node de computació i dades CSUC
- Node de computació NASERTIC
- Node de computació CIEMAT
- Node de dades PIC
