<p>Comitè Polar Espanyol</p>

El Comitè Polar Espanyol (CPE) és l'autoritat espanyola encarregada de coordinar les activitats de R+D+I d'Espanya en les zones polars. El Reial decret 852/2020, de 22 de setembre, regula la seva composició i funcionament.

Actualment el CPE s'adscriu al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través de la Secretaria General de Recerca qui ostenta la Presidència del Comitè com a Autoritat Nacional Polar. A més, el CPE està compost per una sèrie de vocalies representades pels diferents ministeris i institucions implicats en l'activitat polar espanyola; i una Secretaria Tècnica, que és la responsable d'impulsar, coordinar i supervisar les activitats que determini el Comitè o les que li atribueixi l'Autoritat Polar Nacional.

<p>Antàrtida</p>

L'Antàrtida comprèn tots els territoris situats al sud del paral·lel 60° St. Té una extensió de 14 milions de km², dels quals el 98% estan coberts de gel amb gruixos mitjans de 3 km. Posseeix el clima més extrem de la terra, havent-se mesurat la temperatura més baixa registrada, és el lloc més ventós i amb menor registre de precipitacions, i és el continent més elevat de la Terra amb una altitud mitjana de 2000 m. Alberga al voltant del 80% de l'aigua dolça del planeta. A l'Antàrtida no existeixen poblacions indígenes.

Les activitats a l'Antàrtida es regeixen pel Tractat Antàrtic, inicialment signat per 12 països en 1959, estableix un règim de conservació per al continent. Aquest Tractat reconeix l'interès de tota la humanitat en què l'Antàrtida s'usi sempre i exclusivament per a finalitats pacífiques i que no arribi a ser escenari o objecte de discòrdia internacional. Reconeix, a més, la importància de les contribucions aportades al coneixement científic com a resultat de la cooperació internacional en la recerca científica a l'Antàrtida.

<p>Àrtic</p>

L'Àrtic és una àrea adjacent al pol nord formada per l'oceà Glacial Àrtic i les terres que l'envolten. S'estima que l'habiten 4 milions de persones entre els quals es troben els pobles indígenes originaris de l'Àrtic i altres habitants. L'àrtic és en la seva major part un extens oceà cobert per una banquisa, envoltat per terres amb una molt baixa densitat de població i subsòl gelat. Per la seva naturalesa la regió àrtica és una àrea única i un sensor del canvi climàtic. El canvi climàtic està fent que a l'Àrtic la temperatura augmenti 3 vegades més ràpid que en la resta del planeta.

L'Àrtic pertany als vuit Estats amb zones de sobirania situades més enllà del cercle polar àrtic: el Canadà, Dinamarca (per Groenlàndia i les Illes Fèroe), Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia, Rússia i els Estats Units d'Amèrica. Aquests països es reuneixen en el fòrum de cooperació anomenat Consell Àrtic.

<p>Ciència polar</p>

La recerca científica a les regions polars resulta especialment rellevant per la transcendència global dels processos i els descobriments que tenen lloc en elles. Es consideren observatoris privilegiats en nombroses àrees de coneixement. La comprensió, coneixement i observació dels processos geològics, biològics, oceanogràfics i atmosfèrics que concorren tant a l'Àrtic com a l'Antàrtida són crítics per a avançar en el coneixement dels processos globals en la Terra. La col·laboració internacional és fonamental per al desenvolupament de la ciència polar.

El suport institucional i desenvolupament de projectes científics en les zones polars de manera continuada es remunta a la dècada de 1980. Inicialment, l'interès de la comunitat científica espanyola es va centrar en l'Antàrtida, fonamentalment per l'accessibilitat a les instal·lacions d'Espanya en la zona, però durant l'última dècada hi ha hagut una diversificació de les recerques en l'àrtic, sustentada, fonamentalment, per les col·laboracions internacionals. En l'actualitat nombrosos projectes científics espanyols es realitzen en diverses localitzacions tant antàrtiques com àrtiques.

<p>Bases, vaixells i operacions</p>

Les bases antàrtiques espanyoles i els vaixells oceanogràfics són les infraestructures que té Espanya per al suport i desenvolupament de la recerca polar. Tant les bases com els vaixells formen part del mapa nacional d'Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS). El terme ICTS fa referència a infraestructures capdavanteres de R+D+I que, individualment o coordinant diverses instal·lacions, presten serveis per a desenvolupar recerca d'avantguarda i de màxima qualitat, així com per a la transmissió, intercanvi i preservació del coneixement, la transferència de tecnologia i el foment de la innovació.

Les activitats polars espanyoles es realitzen fonamentalment a l'Antàrtida, encara que també hi ha activitat a l'Àrtic. Les operacions a l'Antàrtida es duen a terme habitualment durant l'estiu austral (novembre-març). La col·laboració internacional és fonamental en el desenvolupament de les activitats polars.

<p>Dades polars</p>

El moviment d'accés obert i de creació d'infraestructures de suport a l'ús d'informació científica per la comunitat científica ha considerat la importància de l'accessibilitat a les dades de recerca. Aquestes dades són reconegudes com una font de coneixement pròpia i independent de les publicacions, que poden generar nou coneixement i podrien ser explotats de manera interdisciplinària. 

La Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació fa referència a la normalització de la gestió de les dades en repositoris amb la finalitat de facilitar la seva preservació, accés i distribució (article 37).

Les dades polars, sobretot els antàrtics per l'obligació que implica l'article III del Tractat Antàrtic, compta amb instruccions de dipòsit i reuso de dades disponibles en repositoris temàtics. La gestió adequada de les dades ha d'estar coordinada per a garantir la seva preservació i explotació i assegurar la interoperabilitat d'aquests.