Comitè Polar Español

L'Antàrtida comprèn tots els territoris situats al sud del paral·lel 60 º S. Té una extensió de 14 milions de km2 dels quals el 98 % estan coberts de gel amb espessors mitjans de 3 km. Posseeix el clima més extrem de la terra, havent-se mesurat la temperatura més baixa registrada, és el lloc més ventoso i amb menor registre de precipitacions. És el continent més elevat de la Terra amb una altitud mitjana de 2.000 m. Alberga al voltant del 80 % de l'aigua dolça del planeta.

Les activitats en l'Antàrtida es regeixen pel Tractat Antàrtic, inicialment signat per 12 països en 1959, estableix un règim de conservació per al continent. Aquest Tractat reconeix l'interès de tota la humanitat en què l'Antàrtida s'usi sempre i exclusivament per a finalitats pacífiques i que no arribi a ser escenari o objecte de discòrdia internacional. Reconeix, a més, la importància de les contribucions aportades al coneixement científic com a resultat de la cooperació internacional en la recerca científica en l'Antàrtida

La recerca científica a les regions polars resulta especialment rellevant per la transcendència global dels processos i els descobriments que tenen lloc en elles. Es consideren observatoris privilegiats en nombroses àrees de coneixement. La comprensió, coneixement i observació dels processos geològics, biològics, oceanogràfics i atmosfèrics que concorren tant en l'Àrtic com en l'Antàrtida són crítics per avançar en el coneixement dels processos globals a la Terra. La col·laboració internacional és fonamental per al desenvolupament de la ciència polar.

El suport institucional i desenvolupament de projectes científics a les zones polars de manera continuada es remunta a la dècada de 1980. Inicialment, l'interès de la comunitat científica espanyola es va centrar en l'Antàrtida, fonamentalment per l'accessibilitat a les instal·lacions d'Espanya a la zona, però durant l'última dècada hi ha hagut una diversificació de les recerques en l'àrtic, sustentada, fonamentalment, per les col·laboracions internacionals. En l'actualitat nombrosos projectes científics espanyols es realitzen en diverses localitzacions tant antàrtiques com a àrtiques.

El moviment d'accés obert i de creació d'i-infraestructures de suport a l'ús d'informació científica per la comunitat científica ha considerat la importància de l'accessibilitat a les dades de recerca. Aquestes dades són reconegudes com una font de coneixement pròpia i independent de les publicacions que poden generar nou coneixement i podrien ser explotats de manera interdisciplinària.

La Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, fa referència a la normalització de la gestió de les dades en repositoris amb la finalitat de facilitar la seva preservació, accés i distribució (article 37).

Les dades polars, sobretot els antàrtics per l'obligació que implica l'article III del Tractat Antàrtic, compta amb instruccions de dipòsit i re-uso de dades disponibles en repositoris temàtics. La gestió adequada de les dades ha d'estar coordinada per garantir la seva preservació i explotació i assegurar la interoperabilitat d'aquests.