La Infraestructura Mundial d'Informació en Biodiversitat (GBIF) és una organització intergovernamental per difondre a través d'Internet, de forma lliure i gratuïta, dades de biodiversitat de tot el món per recolzar la recerca científica, fomentar la conservació biològica i afavorir el desenvolupament sostenible.
GBIF es crea a partir d'un grup de treball de l'OCDE denominat Mega Science Forum Working Group i es constitueix formalment en 2001. S'estructura com una xarxa de nodes nacionals amb una secretaria internacional a Copenhaguen. Actualment (abril 2020) comprèn 59 països i 38 organitzacions internacionals.
Les prioritats de GBIF es concentren en el nivell d'organismes, sent el seu principal objectiu les col·leccions. En l'actualitat, els quatre programes en marxa en GBIF són: Tecnologia i Interoperabilitat (Inventory, Discovery, Access - ANADA), Catàleg de Noms (Electronic Catalog of Names of Known Organisms – ECAT), Informatització de Col·leccions d'Història Natural (Digitisation of Natural History Collection Data – DIGIT) i Formació i Cooperació (Outreach and Capacity Building – OCB).
GBIF es concep com una xarxa de bases de dades interconnectades que pretén ser una eina bàsica per al desenvolupament científic dels països i contribuir significativament a una millor protecció i ús de la biodiversitat al planeta. Actualment (abril 2020) GBIF dona accés a tot el món a més d'1.400 milions de registres de biodiversitat procedents de més de 50.000 bases de dades. L'accés a les dades i les seves metadades és directe a través del portal de dades internacional (o del portal de dades nacional per a les dades i metadades exclusivament de proveïdors espanyols).
Espanya se situa per davant d'altres països europeus en el consum de dades de biodiversitat, segons es desprèn de les estadístiques d'ús de la xarxa GBIF recentment publicades. En el context mundial, amb més de 100.000 visites per any al portal de GBIF, Espanya és el primer país europeu quant al nombre de consultes. L'alt ús que es fa de la infraestructura GBIF al nostre territori és un indicador de la potència de la recerca en biodiversitat a Espanya i de la importància que té la seva gestió, a més de ser un reflex del grau d'implantació de la nova infraestructura científica de GBIF.
Node Nacional d'Informació en Biodiversitat
El node GBIF Espanya (GBIF.ES) es va crear com a conseqüència de l'adhesió d'Espanya a GBIF en 2001 mitjançant la signatura d'un Memoràndum d'Enteniment per part del llavors Ministeri de Ciència i Tecnologia. Aquest ministeri va encomanar al CSIC la implantació, desenvolupament i coordinació de les activitats de GBIF a Espanya. El CSIC, a través del Museu Nacional de Ciències Naturals i del Real Jardí Botànic, va dur a terme aquesta tasca engegant en 2003 la Unitat de Coordinació.
El node nacional GBIF.ES s'articula com una xarxa, constituïda per bases de dades interconnectades (317 en l'actualitat) pertanyents a 99 centres o institucions (centres de recerca, universitats i administracions públiques espanyoles dipositàries de col·leccions i bases de dades amb informació en biodiversitat) i per la Unitat de Coordinació. La contribució actual de GBIF Espanya s'eleva a més de 38 milions de registres de biodiversitat.
El difícil accés a la informació sobre biodiversitat és un obstacle de primer ordre, no solament per al progrés de la ciència sinó també per a una adequada gestió mediambiental i un desenvolupament sostenible. En aquest sentit, la rellevància de GBIF es posa de manifest en posar a l'abast de tots informació actualitzada, representativa i científicament vàlida sobre biodiversitat, la qual cosa possibilitarà la realització d'estudis a una escala fins ara inabordable (models que expliquin la distribució de les espècies, models predictius en funció del canvi climàtic, etc.) i la millora en la presa de decisions relacionades amb la conservació i ús de la biodiversitat
