Consulta pública previa sobre proyecto de real decreto de modificación de normativa sobre creación, reconocimiento y autorización de universidades y centros universitarios
Any: 2026
Data de publicació: d’octubre 2026
Període de consulta: des de: 15/10/26 fins a: 30/10/26
El sistema universitari espanyol ha experimentat en els últims anys una profunda transformació aconseguint estàndards de qualitat equiparables als dels principals països europeus, amb canvis importants que ha guiat la seva modernització consolidant el seu valor com a instrument clau del progrés de la societat espanyola, però també s'ha constatat l'evident proliferació accelerada de nous projectes universitaris promoguts, a vegades, per entitats amb escassa trajectòria acadèmica tant docent com investigadora i, en alguns casos, autoritzats malgrat comptar amb valoracions tècniques desfavorables efectuades pel personal de l'Administració Pública.
En el curs 2026-2027 les universitats privades concentren ja el 29% de l'estudiantat matriculat en estudis universitaris oficials, i una proporció encara major de places. A aquest procés s'està sumant la ràpida expansió dels models docents virtuals o en línia, la implantació de la qual ha aconseguit una dimensió sense precedents: en el curs 2026-2027, el 27% de l'estudiantat universitari espanyol cursa ensenyaments en modalitat virtual, una proporció que duplica la registrada en països del nostre entorn com Gran Bretanya i multiplica per nombroses vegades l'aconseguida a Alemanya, França o Itàlia.
D'igual manera, s'ha corroborat una insuficient activitat investigadora, que és al costat de la docència una activitat fonamental de la universitat en el món desenvolupat, en una part significativa de les universitats de recent creació, circumstància especialment preocupant si es té en compte que les universitats generen al voltant del 70% de la producció científica espanyola i que, entre 2021 i el 2025, les universitats públiques van concentrar el 95% dels fons competitius de recerca captats pel sistema universitari.
Aquesta evolució ha suscitat una creixent preocupació sobre la qualitat i la cohesió del sistema universitari espanyol en el seu conjunt, i de la continuïtat del seu paper articulat en l'actual període democràtic com a potent mecanisme d'igualtat d'oportunitats, i generador de desenvolupament econòmic i territorial a Espanya. En aquest sentit, hem de tenir present que en els últims vint-i-cinc anys s'han reconegut 33 noves universitats privades i cap universitat pública, fins a situar-se el sistema en 50 universitats públiques i 49 privades, amb diversos nous projectes actualment en tramitació -deu més, tots ells privats, en aquests moments concretats amb les seves respectives memòries-.
De mantenir-se aquesta tendència sense una actualització del marc regulador, existeix el risc que es consolidin models universitaris que no responguin de manera suficient als estàndards de qualitat docent i investigadora que històricament han caracteritzat a la universitat espanyola, i que l'equipessin a l'Europa més desenvolupada. Això podria afectar no sols de les institucions de nova creació, sinó també al prestigi, la credibilitat i la competitivitat internacional del sistema universitari en el seu conjunt (incloent tant a les universitats públiques com sobre les universitats privades ja consolidades i de llarga i fructífera trajectòria acadèmica), així com a la confiança d'estudiants, famílies i ocupadors en els títols universitaris espanyols.
Tenint en compte els problemes descrits, resulta necessari revisar la regulació vigent en matèria de creació, reconeixement i autorització d'universitats i centres universitaris, continguda en el Reial decret 640/2021, de 27 de juliol, amb la finalitat de reforçar les garanties exigibles als nous projectes universitaris i assegurar uns estàndards homogenis de qualitat en tot el sistema universitari. L'experiència acumulada des de l'entrada en vigor d'aquesta norma ha posat de manifest la conveniència d'actualitzar determinats requisits i procediments per a adequar-los a la realitat actual del sistema universitari i a les transformacions que aquest ha experimentat en els últims anys.
La necessitat de la intervenció normativa és urgent. El sistema universitari espanyol es troba immers en un procés de ràpida expansió i transformació, caracteritzat pel notable increment d'iniciatives de creació d'universitats, el creixement sostingut de l'ensenyament virtual i la creixent rellevància de garantir una activitat investigadora suficient com a element definitori de la institució universitària. Aquesta evolució està produint-se a un ritme superior al de la capacitat de resposta del marc regulador vigent, els instruments del qual han evidenciat limitacions per a assegurar de manera efectiva uns estàndards homogenis de qualitat en tot el territori.
L'aprovació d'aquesta reforma no admet demora. De mantenir-se el règim actual, podrien continuar reconeixent-se i autoritzant-se projectes universitaris que no acreditin prou els requisits acadèmics, docents, investigadors i de sostenibilitat institucional que han de caracteritzar a una universitat. Això afavoriria la consolidació de dinàmiques que, una vegada assentades, resultarien extraordinàriament difícils de corregir, amb el consegüent risc per a la qualitat dels ensenyaments universitaris, el desenvolupament de l'activitat investigadora, la confiança d'estudiants i ocupadors i el prestigi nacional i internacional del sistema universitari espanyol. Per contra, una actuació normativa immediata permetrà anticipar-se a aquests riscos, reforçar la credibilitat del sistema i garantir que el seu creixement futur es produeixi sobre bases sòlides de qualitat acadèmica, investigadora i institucional.
- Reforzar los requisitos exigibles para la creación, reconocimiento y autorización de universidades y centros universitarios, garantizando que únicamente accedan al sistema proyectos que acrediten una adecuada solvencia académica, docente, investigadora, económica e institucional.
- Assegurar uns estàndards homogenis de qualitat en tot el sistema universitari espanyol, amb independència de la naturalesa pública o privada de les institucions i de la modalitat d'ensenyament impartit sigui aquesta presencial, híbrida i virtual o en línia.
- Enfortir la funció investigadora de les universitats, garantint que l'activitat investigadora constitueixi un element real i efectiu del projecte universitari i no una mera exigència formal, i garantint així que la universitat espanyola continua desenvolupant una de les dues funcions essencials com és la producció i transferència de coneixement que contribueix al progrés econòmic, social i territorial d'Espanya.
- Adaptar la regulació a l'expansió de l'ensenyament virtual, establint requisits específics que permetin assegurar la qualitat de les titulacions impartides en aquesta modalitat.
- Millorar els mecanismes d'avaluació i verificació previs a l'autorització de noves universitats, reforçant el paper dels informes tècnics i l'acreditació efectiva del compliment dels requisits legals, garantint la independència de les agències que els emeten.
- Garantir que les universitats disposin d'una massa crítica suficient d'estudiants, professorat, recursos i infraestructures, que permeti desenvolupar de manera sostenible les seves funcions de docència, recerca i transferència del coneixement, que són consubstancials al fet universitari.
- Preservar la cohesió, credibilitat i reputació del sistema universitari espanyol, evitant que l'existència de projectes insuficientment consolidats afecti de la confiança d'estudiants, famílies, ocupadors i de la societat en el seu conjunt.
- Afavorir un creixement ordenat i sostenible del sistema universitari, compatibilitzant l'autonomia de les institucions i la iniciativa privada amb la protecció de l'interès general i la garantia de la qualitat del servei públic d'educació superior.
- Reforzar la competitividad nacional e internacional de las universidades españolas, asegurando que las nuevas instituciones contribuyan efectivamente al avance del conocimiento, la innovación y la excelencia académica.
- Prevenir la consolidación de deficiencias estructurales de difícil corrección futura, mediante una actuación regulatoria temprana que permita anticiparse a los riesgos identificados y garantizar el desarrollo equilibrado del sistema universitario.
Entre las alternativas no regulatorias, se ha considerado el mantenimiento del marco normativo vigente complementado con recomendaciones, guías de buenas prácticas o mecanismos de coordinación entre administraciones y órganos de evaluación. Sin embargo, estas medidas carecen de la fuerza jurídica necesaria para garantizar de manera uniforme el cumplimiento de unos estándares mínimos de calidad por parte de los nuevos proyectos universitarios y no permiten corregir las insuficiencias detectadas en la regulación actual.
També s'ha valorat la possibilitat de mantenir sense canvis el règim establert en el Reial decret 640/2021, de 27 de juliol. No obstant això, aquesta opció no permetria donar resposta a les transformacions experimentades pel sistema universitari en els últims anys descrites anteriorment.
En conseqüència, l'alternativa més adequada consisteix en l'aprovació d'una modificació de la normativa vigent que actualitzi els requisits i procediments aplicables a la creació, reconeixement i autorització d'universitats i centres universitaris, reforçant les garanties de qualitat, assegurant una aplicació homogènia en tot el territori nacional i permetent afrontar de manera efectiva els reptes que planteja l'actual evolució del sistema universitari espanyol.
El període de participació pública queda obert des del dia 15 d'octubre fins al 30 d'octubre de 2026.
Les contribucions podran fer-se a través del següent formulari.