L'Institut Max von Laue Paul Langevin (ILL), situat en Grenoble (França), va ser fundat al gener de 1967.
El Reactor de l'Alt Flux de l'ILL (HFR, per les seves sigles en anglès) opera a una potència tèrmica de 58.3 MW, utilitzant un únic element combustible d'urani enriquit. Els neutrons produïts són guiats fins als 40 instruments on els científics realitzen els seus experiments.
Són molt diverses les àrees que poden beneficiar-se de la recerca en l'ILL, entre les quals es poden citar: farmàcia, biologia, química, medi ambient, geologia, indústria o recerca en física fonamental i aplicada i nanotecnologia, entre uns altres.
Les aplicacions directes a l'àrea de les biociencias, estan relacionades amb els estudis de proteïnes, encimbelles, nous fàrmacs, processos cel·lulars in vivo o pas de fàrmacs a través de les membranes cel·lulars.
A l'àrea d'energia, per exemple, permeten estudiar catalitzadors i així millorar els rendiments químics, materials superconductores que permetran un dia transportar energia sense pèrdua alguna o el desenvolupament de noves cel·les solars basades en materials orgànics.
Participació espanyola
Espanya va ser el primer país que es va unir a l'ILL amb la figura de membre científic associat en 1987.
Addicionalment, el CSIC ve signant convenis de col·laboració anuals amb el CNRS (Centri National de la Recherche Scientifique – França) per a l'explotació en règim de CRG (Collaborating Research Group) de l'instrument D1B de l'ILL.