El personal investigador forma part del personal d'investigació del Sistema Español de Ciència, Tecnologia i Innovació (SECTI), que comprèn el personal investigador, el personal tècnic i el personal de gestió, administració i servicis relacionats amb la investigació, el desenvolupament, la transferència de coneixement i la innovació.
L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic permet dictar normes singulars per al personal d'investigació, per a adequar aquest estatut a les peculiaritats d'este personal. Per açò, la Llei 14/2011, d'1 de juny, de Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI) inclou un títol II específic regulador als recursos humans dedicats a la investigació, complementat amb les disposicions addicionals primera i relacionades.
Segons la LCTI, el personal investigador és el que, estant en possessió de la titulació exigida en cada cas, duu a terme una activitat investigadora, entesa com el treball creatiu realitzat de forma sistemàtica per a incrementar el volum de coneixements, l'ús d'eixos coneixements per a crear noves aplicacions, i la seua transferència i la seua divulgació..
El Marc Europeu de la Carrera Investigadora (2011) descriu quatre perfils de personal investigador, independents de qualsevol sector en particular:
- R1 (Investigador/a en fase inicial)
- R2 (Investigador/a reconeguda)
- R3 (Investigador/a consolidat/a)
- R4 (Investigador/a principal).
El personal investigador al servici de les Universitats públiques, dels Organismes Públics d'Investigació i dels Organismes d'Investigació d'altres Administracions Públiques pot estar vinculat amb l'organisme de destinació com:
- Personal laboral, que pot ser fix, o ben contractat a través de les figures laborals recollides en la LCTI (contractes indefinits, predoctoral, d'accés de personal investigador doctor, i d'investigador/a distingit/a), o d'altres figures laborals de l'Estatut dels Treballadors, i en el cas del personal docent i investigador de les Universitats a través dels contractes laborals de la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari.
- Personal funcionari, de les escales de Personal Científic Titular, Personal Investigador Científic i Professorat d'Investigació dels Organismes Públics d'Investigació, dels cossos docents universitaris (Catedràtiques i Catedràtics d'Universitat i Professores i Professors Titulars d'Universitat), o dels cossos i escales creats per les Comunitats Autònomes, entre uns altres.
Les entitats privades i la resta de les entitats públiques també poden utilitzar les figures contractuals laborals de la LCTI sempre que complisquen els requisits establits en la disposició addicional primera de la LCTI.
L'Oferta d'ocupació pública aprovada anualment conté les places de personal investigador funcionari i personal investigador laboral fix de les Administracions Públiques.
Els criteris de selecció del personal investigador es basen en els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, així com de publicitat de les convocatòries i de les seues bases, Transparència, imparcialitat, professionalitat, independència i discrecionalitat tècnica dels òrgans de selecció, adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar, i agilitat en els processos de selecció, sense perjuí de l'objectivitat.
La Llei 17/2022, de 5 de setembre, que va modificar la LCTI, ha creat un nou itinerari científic en el sector públic encaminat a l'estabilitat:
- Redefinix el contracte d'accés al Sistema i ho substituïx per un nou contracte d'accés de personal investigador doctor.
- Crea un nou contracte indefinit per a línies d'investigació o de servicis cientificotècnics.
- Preveu la incorporació de personal estatutari investigador al Sistema Nacional de Salut.
- Establix mesures per a l'atracció del talent estranger i tornada del personal espanyol.
- Redefinix el contracte d'investigador/a distingit/a per a atraure personal científic i tècnic de prestigi
- En matèria d'igualtat proposa un abordatge dual, d'una banda, amb l'adopció de mesures concretes per a aconseguir la igualtat efectiva entre dones i hòmens en la R+D+I, i d'altra banda amb la configuració de la perspectiva de gènere com a eix transversal dels instruments de planificació dels agents públics.
