Baix este apartat s'engloben totes les activitats de R+D+I d'Espanya que es desenvolupen en les zones polars, Àrtic i Antàrtida. L'autoritat espanyola encarregada de coordinar totes estes activitats és el Comité Polar Español.

Comité Polar Español

El Comité Polar Español (CPE) és l'autoritat espanyola encarregada de coordinar les activitats de R+D+I d'Espanya en les zones polars. El Reial decret 852/2020, de 22 de setembre, regula la seua composició i funcionament.

Actualment el CPE s'adscriu al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través de la Secretaria General d'Investigació qui ostenta la Presidència del Comité com a Autoritat Nacional Polar. A més, el CPE està compost per una sèrie de vocalías representades pels diferents ministeris i institucions implicats en l'activitat polar espanyola; i una Secretaria Tècnica, que és la responsable d'impulsar, coordinar i supervisar les activitats que determine el Comité o les que li atribuïsca l'Autoritat Polar Nacional.

Antàrtida

L'Antàrtida comprèn tots els territoris situats al sud del paral·lel 60 º S. Té una extensió de 14 milions de km2 dels quals el 98 % estan coberts de gel amb espessors mitjans de 3 km. Posseïx el clima més extrem de la terra, havent-se mesurat la temperatura més baixa registrada, és el lloc més ventoso i amb menor registre de precipitacions. És el continent més elevat de la Terra amb una altitud mitjana de 2.000 m. Alberga al voltant del 80 % de l'aigua dolça del planeta.

Les activitats en l'Antàrtida es regixen pel Tractat Antàrtic, inicialment firmat per 12 països en 1959, establix un règim de conservació per al continent. Este Tractat reconeix l'interés de tota la humanitat en què l'Antàrtida s'use sempre i exclusivament per a finalitats pacífiques i que no arribe a ser escenari o objecte de discòrdia internacional. Reconeix, a més, la importància de les contribucions aportades al coneixement científic com a resultat de la cooperació internacional en la investigació científica en l'Antàrtida.

Àrtic

L'Àrtic és un àrea adjacent al pol nord formada per l'oceà Glacial Àrtic i les terres que ho envolten. S'estima que ho habiten 4 milions de persones entre els quals es troben els pobles indígenes originaris de l'Àrtic i altres habitants. L'àrtic és en el seu major partix un extens oceà cobert per una banquisa, envoltat per terres amb una molt baixa densitat de població i subsol gelat. Per la seua naturalesa la regió àrtica és un àrea única i un sensor del canvi climàtic. El canvi climàtic està fent que en l'Àrtic la temperatura augmente 3 vegades més ràpid que en la resta del planeta.

 L'Àrtic pertany als huit Estats amb zones de sobirania situades més enllà del cercle polar àrtic: Canadà, Dinamarca (per Groenlàndia i les Illes Fèroe), Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia, Rússia i Estats Units d'Amèrica. Estos països es reunixen en el fòrum de cooperació anomenat Consell Àrtic.

Ciència polar

La investigació científica en les regions polars resulta especialment rellevant per la transcendència global dels processos i els descobriments que tenen lloc en elles. Es consideren observatoris privilegiats en nombroses àrees de coneixement. La comprensió, coneixement i observació dels processos geològics, biològics, oceanogràfics i atmosfèrics que concorren tant en l'Àrtic com en l'Antàrtida són crítics per a avançar en el coneixement dels processos globals en la Terra. La col·laboració internacional és fonamental per al desenvolupament de la ciència polar.

El suport institucional i desenvolupament de projectes científics en les zones polars de manera continuada es remunta a la dècada de 1980. Inicialment, l'interés de la comunitat científica espanyola es va centrar en l'Antàrtida, fonamentalment per l'accessibilitat a les instal·lacions d'Espanya en la zona, però durant l'última dècada hi ha hagut una diversificació de les investigacions en l'àrtic, sustentada, fonamentalment, per les col·laboracions internacionals. En l'actualitat nombrosos projectes científics espanyols es realitzen en diverses localitzacions tant antàrtiques com a àrtiques.

Bases, bucs i operacions

Les bases antàrtiques espanyoles i els bucs oceanogràfics són les infraestructures que té Espanya per al suport i desenvolupament de la investigació polar. Tant les bases com els bucs formen part del mapa nacional d'Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS). El terme ICTS fa referència a infraestructures capdavanteres de R+D+I que, individualment o coordinant diverses instal·lacions, presten servicis per a desenvolupar investigació d'avantguarda i de màxima qualitat, així com per a la transmissió, intercanvi i preservació del coneixement, la transferència de tecnologia i el foment de la innovació.

Les activitats polars espanyoles es realitzen fonamentalment en l'Antàrtida, encara que també hi ha activitat en l'Àrtic. Les operacions en l'Antàrtida es duen a terme habitualment durant l'estiu austral (novembre-març). La col·laboració internacional és fonamental en el desenvolupament de les activitats polars.

Dades polars

El moviment d'accés obert i de creació d'i-infraestructures de suport a l'ús d'informació científica per la comunitat científica ha considerat la importància de l'accessibilitat a les dades d'investigació. Estes dades són reconegudes com una font de coneixement pròpia i independent de les publicacions que poden generar nou coneixement i podrien ser explotats de manera interdisciplinària.

La Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, fa referència a la normalització de la gestió de les dades en repositoris amb la finalitat de facilitar la seua preservació, accés i distribució (article 37).

Les dades polars, sobretot els antàrtics per l'obligació que implica l'article III del Tractat Antàrtic, compta amb instruccions de depòsit i re-use de dades disponibles en repositoris temàtics. La gestió adequada de les dades ha d'estar coordinada per a garantir la seua preservació i explotació i assegurar la interoperabilitat d'estos.

Seleccioneu el tipus d’error que voleu informar

  • Si heu detectat que un dels enllaços no porta a cap pàgina...

  • Si heu detectat un error d’URL en un enllaç...

  • Si heu detectat un error en el contingut...

  • Si heu detectat que el contingut no es mostra...

  • Si la informació no us ha estat d’utilitat...