Una de les millores en la governança que s’introduïx, tant en la reforma de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació com en l’EECTI, és un nou mecanisme d’execució de les polítiques d’I+D+I coordinat entre l’Estat i les comunitats autònomes: els plans complementaris amb les comunitats autònomes.
Els plans complementaris són col·laboracions amb les CA en accions d’I+D+I en què confluïsquen prioritats comunes del pla estatal i dels plans regionals, que permeten establir sinergies en àrees estratègiques reflectides en l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent (RIS3) estatal i autonòmica. Es tracta de crear sinergies, alinear l’execució de fons i establir prioritats comunes.
S’han seleccionat huit àrees d’interés cientificotècniques dins de les línies de l’EECTI: comunicació quàntica, energia i hidrogen verd, agroalimentació, biodiversitat, astrofísica i física d’altes energies, ciències marines, materials avançats i biotecnologia en salut.
Per tal de construir sinergies territorials, els plans complementaris preveuen la participació de diverses CA en un programa, amb la possibilitat de participar en diversos projectes. S’aconseguix així l’aprofitament de capacitats i infraestructures singulars, juntament amb la possible participació d’empreses. Els programes tindran una duració d’entre dos i tres anys, amb compromisos de cofinançament i mecanismes de cogovernança, a fi de potenciar la transformació econòmica territorial.
L’objectiu és subscriure quatre convenis de col·laboració el 2021 en quatre de les àrees d’interés i quatre més el 2022 que cobrisquen la resta de les àrees cientificotècniques.
.jpg)
